La veritat és que tenia moltes ganes d’escriure aquest comentari  ja que crec que la falta de joc intencionat és una de les principals mancances que la iniciació esportiva  acumula des de  ja fa força anys.Així, per il.lustrar aquest article ,comento una notícia que  el diariMundo deportivo va publicar  el  4 de gener de 1998. la crònica de la periodista Cristina Cubero comença de la següent manera: ” ·… El entrenamineto empezo con risas. Van Gaal marcó como calentamiento el tradicional juego de TOCAR Y PARAR, ….con este juego el entrenador buscaba trabajar la velocidad y la resistencia y fomentar el compañerismo.Todos tenian la posibilidad de correr más o ayudar al compañero en peligro. Las ayudas eran PREMIADAS por Van Gal con obstensibles aplausos. El `juego permitia escenas tan simpaticas como Hesp montado encima de Ivan de la Peña, dos jugadores intentando subirse sobre el mismo compañero o Histro utilizando su picaresca para no parar.”

Més recentment, Vicente del boque , en la última eurocopa incloïa regularment jocs de persecució en les fases inicials dels entrenaments.

Doncs bé , si entrenadors i jugadors de super élite , fan servir aquests jocs d’una manera intencionada com a via d’excel·lència, que nassos fem amb els nens fent que facin voltes al camp, fent que callin o castigant-los a fer més voltes si de manera espontània juguen durant una de les avorrides pràctiques que el monitor els hi proposa. NO DUPTEU ELS NOIS HAN DE JUGAR!!!!!!!