27.Eric Hanushek :”La calidad de los profesores marca la diferencia en la calidad de los estudiantes”

Altre vegada “La contra de la Vanguardia” em dona una oportunitat de reflexionar sobre la situació de l’activitat física i l’esport. En l’actualitat, la majoria de serveis i propostes extraescolars d’aquest tipus estan liderades per personal amateur de baixa qualificació i objectius equivocats . No és que això sigui una novetat ja que és un mal que arrossega aquesta societat des de fa molt anys. (la llei de titulacions esportives del passat 2009, va voler regular aquesta situació sense gaire èxit) i aquests dèficit  ens el trobem anys desprès en una població sedentària amb poca o nul·la cultura esportiva. Però, estem tan lluny de proposar unes pràctiques coherents?  Crec sincerament que no ,però tot passa per l’acceptació general de la importància d’aquest moments irrepetibles per a infants i joves i que aquestes estiguin liderades per personal PROFESSIONAL que desenvolupi propostes engrescadores per a TOTS.
L’activitat física d’aquest anys extraescolars és extremadament determinant i ha de tenir la qualificació i l’exigència de INDISPENSABLE.

La qualitat dels monitors és la clau  i la que marca la diferencia, però el més greu és que aquest mateixos monitors, per la seva joventut, son els primers que creuen que la seva tasca és bona, així és impossible l’autocrítica i encara més difícil que acceptin la que vingui d’altres. Aquest nois haurien de saber que ells no són importants i que els seus objectius personals d’autoreconeiximent no han d’aparèixer ni un sol segon en la pista poliesportiva. Els nois i el seu moment és l’unic factor a tenir en compte.

I és que els   professionals hem d’assumir la responsabilitat de cada abandonament esportiu com un fracàs. PUNT!

Si pel contrari enlloc de sumar fracassos sumen èxits , ens trobarem a un jovent que mitjançant l’esport  és.independentment del resultat : inclos,reconegut,estimat,tutelat,engrescat,motivat,reptat,

corresponsabilitzat,estimulat!! Algú podria renunciaria  a estar en un lloc així? Doncs que nassos fem que no prioritzem aquest moments.

Per arribar a ser un bon professional de l’activitat física i l’esport  no cal ser entrenador de res , ni haver jugat  tots els anys del mon al millor equip de la ciutat.L’unic que cal es NO DESMOTIVAR als nois amb practiques còpia dels pesats entrenaments dels adults ( que per altre banda ja no fan), sinó tenir cura de que cada dia  de pràctica esdevingui   honestament  un veritable esdeveniment! Aquests és el repte!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: