40. L’Atleta Poeta i l’Autosuperació

salt d'alçada

Benvolguts 

Fa uns quants mesos que segueixo la vostre publicació i crec que és  realment interessant . El meu nom és Ramon Calavera  soc Llicenciat en Ciencies de l’Educació Física i l’Esport i un dels gerents de l’Associacio Club Lleuresport .A Lleuresport un dels nostres àmbits ,és la gestió d’activitats educatives i esportives per a infants i joves .

Per donar més contingut a les nostres propostes publiquem un blog “Keepmoving.me ” en ell ens fem ressò de les notícies mes rellevants en el nostre àmbit .

Com vosaltres ,no volem atendre a resultats o estereotips esportius , volem destacar aquells autors o col.lectius que destaquen per la seva innovacio en el mon esportiu . Les notícies d’aquest blog son enviades cada mes en format news als mes de 1000 participants de les nostres activitats .

M’agradaria xerrar amb vosaltres per explorar diferents formes de col.laboracio o simplement conèixen’s .

Us faig a mà l’entrada n* 40 dels nostre blog on parlem de manera directa de la figura de Dick Fosbury ,aprofitant el comentari que el filòsof Jose Antonio Marina fa d’ell en el llibre ” La intel.ligencia Ejecutiva ” ( ed Ariel ) .

Salutacions 

40. L’Atleta Poeta i l’Autosuperació

“Encara que sembli un simple joc de vocables, ” L’Atleta poeta “és la comparació que utilitza Jose Antonio Marina en el seu llibre “La Inteligencia Ejecutiva “( Ed Ariel) per referir se a Dick Fousbury i altres esportistes que per innovar , van haver de trencar motllos , i construir un nou “Jo atlètic” com un poeta construeix el seu “Jo Poètic”. 

Marina comenta que…. “L’atleta  ha d’adquirir un vocabulari muscular ric, flexible i dòcil, una sintaxis expansiva, un sentit del ritme, una mètrica precisa i variada. Ha d’aprendre a mirar, a calcular a inferir”. Al jugador poeta se li acudiran moltes coses en ple joc i seleccionarà la jugada precissa atenent a la seva experiència i a les seves possibilitats d’execució de cada instant. Tant un com l’altre , l’atleta i el poeta ,fan del seu autoconeixement la font dels seus recursos. També un i l’altre són capaços d’autosuperarse. “ Qui es supera és més gran que el mateix, es guanyador d’una competició intima, transcendeix, va més enllà del seus límits” No hauria l’educació de transmetre aquests valors?, molts creiem que aquesta és la via de l’exit.

En altre dels llibre de la mateixa col·lecció “la Educacion del Talento” l’autor ens diu ven alt que qualsevol proces educatiu ( també l’esportiu) es basa específicament en fer que el nen /nena senti que progresa , perquè aquest és un fantàstic premi que el /la motivarà per seguir progressant i arribar així al autoconeixement i a l’autosuperació com a fita vital.

Tot aquest procés, com també apunta Jose Antonio Marina, educatiu ha de ser agradable i jo afegeixo divertit.

Així, s’obren noves possibilitats de reflexió per tots aquells que regularment entren a liderar responsablement un espai esportiu i aquesta reflexió apunta a mostrar constantment als participants com evolucionen . Un educador esportiu és bàsicament un FELICITADOR!!! punt!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: