En aquest nou comentari em faig ressó del nou llibre de l’Isidre Esteve “No t’aturis mai” i ho faig per diverses raons . Primer, pels valors que de la lectura se’n desprenen , segon perquè el títol del llibre lliga perfectament amb l’eix argumental del blog i li dona títol “KEEPMOVING! .
L’Isidre Esteve va patir una caiguda mentre feia una cursa de motos , a rel d’aquests accident la seva mobilitat ha quedat condicionada a l’ús d’una cadira de rodes, i dic condicionada que no limitada. La limitació només és un concepte mental que ell no ha aceptat , el mot “condicionat” s’ajusta en positiu a una actitud de auto superació . Isidre Esteve ens anima en aquest llibre a treure el màxim partit d’allò que ens envolta.
L’Isidre també remarca que aquesta actitud d’autosuperació no es un valor que li esdevé posterior a l’accident , sinó que era un valor que ell ja portava fruit de la seva educació .
Aquesta actitud tan valuosa no hauria de ser aquest un dels principals objectius que un educador -dinamitzador es planteges treballar conscientment amb els nois /noies en totes les sessions d’activitat física i esport? .La resposta és obvia
Actualment ens trobem que això no es dona .Els nois i noies que participen en activitats extra-escolars més o menys reglades ,només tenen reforç positiu si responen satisfactòriament al model que el pseudo-entrenador te al seu cap .Una vegada arriben allà , aquest mateix entrenador, no te cap interès que els participant s’autosuperin sinó que la seva màxima es mantindre’ls dins del seu model . Potser li ofereix alguna variacio , algún detall ,….ENGRUNES!!! . L’autosuperació ha de ser un motor constant i per aixo calen sempre nous reptes.
