En aquest nou comentari em faig ressó del nou llibre de l’Isidre Esteve “No t’aturis mai”  i ho  faig per diverses raons . Primer, pels valors que de la lectura se’n desprenen , segon perquè el títol del llibre lliga perfectament amb l’eix argumental del blog  i li dona títol “KEEPMOVING! .

L’Isidre Esteve va patir una caiguda mentre feia una cursa de motos , a rel d’aquests accident la seva mobilitat ha quedat condicionada a l’ús d’una cadira de rodes, i dic condicionada que no limitada. La limitació només és un concepte mental que ell no ha aceptat , el mot “condicionat” s’ajusta en positiu  a una actitud de auto superació . Isidre Esteve ens anima en aquest llibre  a treure el màxim partit d’allò que ens envolta.

L’Isidre també remarca que aquesta actitud d’autosuperació  no es un valor que li esdevé posterior a l’accident , sinó que era un valor que ell ja portava  fruit de la seva educació .

Aquesta actitud tan valuosa no hauria de ser aquest un dels principals objectius que un educador -dinamitzador es planteges  treballar conscientment amb els nois /noies en totes les sessions d’activitat física  i esport? .La resposta és obvia

Actualment ens trobem que  això no es dona .Els nois i noies que participen en activitats extra-escolars  més o menys reglades ,només tenen reforç positiu si responen satisfactòriament  al model que el pseudo-entrenador te al seu cap .Una vegada arriben allà  , aquest mateix entrenador, no te cap interès que els participant s’autosuperin sinó que la seva màxima es mantindre’ls  dins del seu model . Potser li ofereix alguna variacio , algún detall ,….ENGRUNES!!!  . L’autosuperació ha de ser un motor constant  i per aixo calen  sempre nous reptes.