Explicava

Joann Golobart el passat 6 d’abril a la seva secció “Per l’Escaire ” del diari La Vanguadia “ que un/a noi/a per ser feliç  jugant al futbol no fa falta arribar al millor club del món , sinó  simplement aconseguir ser tu mateix en un terreny de joc” també explicava que ” a les escoles i les d’ iniciació esportiva ho són,  els educadors-monitors haurien de permetre als alumnes coneixes a si mateix, potenciar la seva creativitat i donar-los eines per l’autocrítica i la superació”.

D’altre banda i de casualitat trobo un blog anomenat “British Soccer Mum” on una mare d’un jugador infantil d’un barri de Londres   opina sobre les característiques que hauria de tenir un bon entrenador :”A good coach should relate well to children and build healthy relationships with them by being a good communicator, well organised, enthusiastic and positive.” Ella destaca els valors com l´ entusiasme, ser  positiu, ser bon comunicador, ben organitzat ….. però també opina que un bon entrenador hauria de fer millorar a tots el jugadors independentment del seu nivell tècnic “A good coach should be developing players no matter what level of ability the child .

Tan Joan Golobart com Laura ( és el nom de la redactora del Blog) tenen tota la raó , calen bon educadors que entenguin quin paper  jugan a l’hora de dirigir un grup de nois i noies esportistes.Per que això esdevingui real i com veieu a tot arreu tenen el mateix problema, hauríem de fer un gran canvi i aquests consistiria d’una real vegada en  pensar en els nois/es, en les seves expectatives , en les seves necessitats , en les seves realitats i des d’aqui  COMPROMETRE’S . PUNT!!! la resta simplement SOBRA