Interesant entrevista a Laureano Ruiz a Barça TV amb motiu de la publicació del seu nou llibre “El autentico método del Barça”. Interesant per diverses raons . Primer  per el seu posicionament  encontra de d’aquells pseudo-entrenadors que cerquen sense cap tipus de vergonya la victòria com a indicador de la seva tasca, i segon perquè  marca un itinerari formatiu senzill  que recomana aplicar a tots aquells que dirigeixen  un col·lectiu de nens i nenes que  juguen a futbol o millor dit  juguem AMB el futbol.

Laureano Ruiz , famós entrenador de la dècada dels setanta i descobridor d’entre d’altres a Ivan de la Peña, posa l’accent al denunciar que el gran  mal de les categories inferiors són el falsos educadors altrament dits “entrenadors”. Com exemple , a l’entrevista, es denuncia que en la majoria de clubs dels anomenant “referencia” predominen els  nois nascuts en el primer trimestre de l’any per quasi ser insignificant el numero de nois que han nascut a final d’any. Laureano també denuncia que aquests nois que han estat escollit per la seva diferencia física no són encoratjats a millor altres vessants del joc  ni tècniques ni actitudinals , esdevenint aquest nois simples “eines ” al servei de l’ego del mister de torn. Ell afirma que QUALSEVOL NOI POR ARRIBAR A SER UN BON FUTBOLISTA l’únic que ha de passar els que els deixin participar activament.

Per fer evolucionar als nois dins de les dinàmiques del futbol , aquest entrenador , proposa diferents objectius  atenent a les diferents edat dels nois i noies.

Per als mes petits (8-10 anys)  els hi proposa joc amb pilota , pels benjamins i infantils ( 11. 14 anys)  recomana posar l’accent en les dinàmiques del joc col·lectiu, pels cadets ( 15-16 anys)  fer exercicis de millora de 1×1  i deixa pel juvenil la iniciació  al que ells anomena “joc ocult”  o  el que es el mateix treure partit d’allò que el reglament no es del tot específic o que cal del criteri o o la vista de l’arbitre.

Dons be , és una proposta global que  no parla de rendiment sinó d’evolució i per això l’aplaudeixo. (sempre que es de presenti  en format motivant , divertit , empàtic i per a tots) .Actualment aquestes quatre fases que ens recomana Laureano Ruiz les trobem  aplicades de manera barroera  a les practiques dels  nois de 8-10 anys ( sobre tot la ultima) després  ,quan aquest nens creixen  , repeteixen i repeteixen i repeteixen sessions fins que els nois es cansen s’avorreixen i s’envan . PUNT