Scott Lancatser ‘es el president d’una associació americana d’esports infantils “Trick it Out Sports” , ell, en l’ article publicat a la web “Digital dads“, exposa les avantatges que tenen els esports que ell denomina d’acció , en front dels que ell denomina “organitzats esports d’equip”.
Primerament, explica que allò que han perdut els esports d’equip és la intenció que els nois es diverteixin, “l’esport hauria de ser per divertir se, per socialitzar se, per aprendre les possibilitats de moviment del propi cos i per tenir la pròpia auto imatge de ser capaç de millorar.”
Scoot Lancaster també comenta que esports com l’Skate o l’Snowboarding, aprecien i cel·lebren cada petita millora, “Els atletes en aquest esport són per naturalesa creatius i no estan forçats a entrar en cap estructura tàctica ni competitiva”.
Segon aquest autor, els participants en esports d’acció estan físicament millor preparats que els participants en esports d’equip i tenen un millor coneixement de les necessitats del seu propi cos.
Però, és en la bessant creativa on , segon ell, els esports d’equip tenen un gran desavantatge en enfront dels esports d’acció. “Els esports d’equip neguen la improvisació, són com robots esperant a fer la seva tasca”.
Per acabar fa aquesta reflexió: “després de tot el comentat , són útils els esports d’equip pel desenvolupament dels nois ? Es clar que si, però en la majoria de casos identifica qui és mes talentós massa aviat i sobre aquests nois es projecten els interessos i motivacions de la majoria dels “entrenadors”, Nosaltres com adults limitem la creativitat dels joves participants. Els esports d’acció han limitat l’intromissió dels adults i aquests (participants) en esports d’acció han desenvolupat pràctiques increïblement creatives ,. En el nostre país ( Estat Unitats ) més de 40 milions de nois practiquen esports d’equip són tutelats per altres milions d’entrenadors i administradors … Hmm… do you see the problem!!??
Doncs , jo que sóc un apassionat dels esports d’equip com a eina educativa de primer nivell……haig d’estar d’acord amb aquest autor. És exactament la ineptitud dels líders i dels administradors qui limiten i coarten la lliure participació dels nois i noïes en els esports col·lectius. Els esports d’acció són , des del meu punt de vista , altre gran eina , tant física com creativa i per res incompatibles amb els esports col.lectius . No es tracta de passar una bona estona ? doncs propiciem conscientment activitats híbrides que combinen amb encerts les dues modalitats….. Sense “es ques”!!!!!!
