68. Joan Golobart: Valors de Vida

El passat dissabte 6 de desembre , La Vanguardia , anava plena d’articles d’opinió al voltant de l’educació i el famós informe PISA.Sergi Pàmies,Antoni Puigverd, i Joan Golobart. Aquest últim relata la historia recent del seu  fill Jan. En Jan va tenir un accident a l’escola ,que segons el mateix Golobart , li habría pogut costar la vida, de no ser de la ràpida i encertada acció d’un’professor del centre.L’accident d’aquest noi , sense especificar de què es tractava, li impedia continuar jugant a futbol, ell amb l’ajut d’un fisioterapeuta i després de molt esforç, es va recuperar . La gran decepció va arribar quan el seu entrenador amb un gest que l’autor va qualificar com a sincer, li va comunicar que només jugaria molt puntualment i en partits de poca exigència. Bé, el noi lluny d’acceptar les engrunes de l’entrenador, ha canviat d’equip i torna a jugar a futbol sense cap problema. Tot aquest procès és el que ell ha anomenat Valors per a Vida ,valors que en Jan ha conquerit i el seu pare ha interioritzat . Golobart fa la reflexió final focalitzant en el futbol base en general , i es lamenta de que EL VALORS NO TENEN LLOC QUAN APAREIX L’ESTIL. Doncs bé, felicititant al Jan per seu esforç ,des del meu prisma, aquesta és la història de tres personatges , dos professionals i un amateur.

El primer professional és el professor que va atendre en Jan a l’accident, va assumir la responsabilitat en un moment de gran estrès i va liderar el procès fins a l’hospital. L’escola també necessita aquest tipus de líders , i des d’aquí les meves felicitacions.

El segon professional és el fisioterapeuta que va acompanyar i tutelar en jan en el seu procès de recuperació.Va posar al noi en el centre de les reflexions per aconseguir l’objectiu marcat. Altra vegada les meves felicitacions.

És evident que l’ex-entrenador del Jan , és l’amateur. (de l’article no s’en despren cap actitud de protecció  d’aquest entrenador cap en Jan , sinó que en Golobart el qualifica d’honest i prou) . Per això entenc que , aquest sr, com diu l’article,  va posar el resultat com a fí per sobre dels valors. Crec que és un error ,el que  necessita el futbol base són EDUCADORS  que sàpiguen atendre a TOTS! els individus del seu equip, per que acabin sent, després d’un treball intencionat, un col.lectiu que s’autoreconegui com a tal, per patir i gaudir  , guanyar o perdre  però plegats!

Pero ,si ho volem mirar  des d’un punt de vista de rendiment, aquest entrenador ha tingut el que s’anomena “Short sighting ”  o miopia de producte, ja que no ha sabut veure les possibles aportacions úniques que aquest jugador podria haver aportat al col·lectiu. Podria ser que l’experiència d’ un jugador que ha vivenciat tan intensament la pressió,el dolor ,l’angoixa, els guanys , les recaigudes i finalment la via del èxit ,  fos un exemple pels seus companys i un líder en els moments decisius de cada partit? jo no tinc cap dupte. És dir que amb la seva decisió” profesional” ha restat potencial a l’equip,  però, com ja he comentat, això és secundari

El futbol base hauria d’educar , i no crear falses expectatives de professionalitat. PUNT!

Depositphotos_19145949_s

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: