En un recent curs sobre creativitat, la conductora del mateix, ens va fer comprometre’ns a fer coses diferents, a no rebuscar allà on ja hem passat un miler de vegades, en definitiva a innovar. Doncs el meu compromís el vaig complir comprant aquest llibre d’en Ramon Gener (presentador del programa de TV3 “opera en texans”) que, amb tota normalitat, no ho hagués fet.

“Si Beethoven  pogués escoltar-me” és una autobiografia d’aquest autor  al voltant de la seva passió per la música. Ell explica com els seus pares li van imposar estudiar en el conservatori  i com va fugir d’aquell mal son, fins que per pur atzar un amic va fer que la famosa soprano Victòria dels Àngels  tingués a bé escoltar -lo cantar. Ramon Gener defineix a Victòria dels Àngels com a xiuxiuejadora del verí de la música.  Com? Això de xiuxiuejar el talent  ja ho he vist abans (vaig pensar) pot ser casualitat? No ho crec. Pot ser que els millors mestres xiuxiueixin  a cau d’orella? La majoria de mestres ho fan?

“…ara em trobava que una cosa que havia odiat, de sobte, m’agradava. Era com si el meu cap hagués fet clic. Victòria m’havia despertat i m’havia portat a una cruïlla. Havia de triar i, per primera vegada, vaig sentir la responsabilitat de ser lliure” (That’s all!!!). 

Quants nois i noies abandonen estudis i pràctiques esportives  aclaparats i avorrits, bàsicament per la manca d’empatia D’aquells que haurien d’estar bàsicament dedicats a que això no passes?

“Gaudeix !! És més tard del que penses “, proverbi xinés que l’autor revela fonamental en la seva formació. No és mal Consell, no?