84.David Epstein : El gen esportiu . Tiger Woods,Steve Nash,Roger Federer

image

Es pregunta David Epstein en el seu llibre “El Gen Esportiu” si un atleta excel·lent es fa o neix, si l’entorn i L’entrenament són més importants que la càrrega genètica.
Moltes són les experiències i estudis que, aquest redactor del Sport Illustrated, especialitzat en temes d’investigació esportiva, presenta en el seu llibre, per acabar amb la conclusió que l’esportista perfecte és una barreja indeterminada d’experiències i talent innat.
Entre moltes narracions, he escollit la que fa referència a l’Especialització  Tardana, ja que últimament estan proliferant les escoles esportives on els nois i noies infantils realitzen entrenament totalment especialitzats.

Cada vegada hi han més proves científiques que diuen que l’especialització precoç no és que no sigui necessària, sinó que hauria d’estar prohibida en la majoria d’esports
. Per argumentar aquesta afirmació presenta un estudi Danès del 2011 on es conclou que: “l’especialització Tardana és la clau en els esports de centímetres, grams i segons (atletisme, vela, natació, esquí, halterofília…) i s’ha observat un patró semblant en esports com el tenis o alguns esports d’Equip.

En el llibre també s’ explica la historia esportiva de tres gran esportistes. Tiger Woods, Steve Nash i Roger Federer.

De Tiger Woods explica que podria ser L’exemple tipus de la norma de les 10.000 hores ja que el pare de Tiger li va proporcionar l’entorn necessari per una practica intensa. Però com Tiger explica, “el més important no és que el pare porti al nen a L’entrenament, el més important és que el noi o noia vulgui anar!! “Tiger Wood va practicar molt però també es cert que les seves condicions innates el feien millor jugador que altres amb la mateixa carrega d’entrenament.

D’Steve Nash explica que va néixer en una família de futbolistes al Canadà i que la seva primera intenció va ser esdevenir jugador de futbol professional. Als dotze o tretze anys li van regalar la primera pilota de bàsquet i no va ser als fins els catorze quan el bàsquet va esdevenir el seu esport (a aquella edat Nash ja portava un considerable endarreriment respecte a milers de nois americans que jugaven a les lligues de bàsquet infantils). Nash, va ser uns del millors jugadors de bàsquet de la seva generació, ell va seguir un patró que apareix reiteradament en estudis dels esportistes d’elit: va passar per un període de “tanteig” i en edat adolescent troba l’esport que millor s’adequa a ell, física i mentalment.

De Roger Federer ,explica que abans de ser un gran jugador de tennis , va practicar el futbol, bàdminton o bàsquet i aquestes experiències el van fer millor esportista en general .
Per acabar Epstein recull l’estudi de Neeru Jayanthi , director metge de medicina esportiva en la Loyola University d’Illynois, on se n’extreu que els joves tenen un índex menor de lesions si practiquen múltiples esports, en lloc d’especialitzar-se en un de sol.

Dons bé, el més important és que els nois i les noies VULGUIN anar a les sessions esportives i que els pares esdevinguin alentidors i no abassegadors. La pràctica diversa, creativa, motivant, innovadora, és la millor eina que podem fer servir. No dubtem a l’hora de diversificar!!! Aquí està la clau. Punt!!!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: