93. El triple de la Clàudia

image

El cas de la Clàudia Oller és un exemple encoratjador de la voluntat dels nois i noies de PARTICIPAR. Els adults, amb les nostres absurdes normes, limitem moltes vegades aquest simple desig.

La Clàudia és una noia amb un trastorn genètic anomenat síndrome de Wiliams, va ser al gener de 2014 quan La Vanguardia es va fer ressò de la seva voluntat de jugar a Bàsquet, ara, un any després el mateix diari ens mostra a la noia participant activament. “La Clàudia no falta mai als entrenaments, i ve amb una il·lusió contagiosa” expliquen des de la Fundació Fedamar. Els pares es mostren molt satisfets “s’ha guanyat a pols el que tant anhelava ,fer esport i entrenar amb el seus companys”,”volem que gaudeixi del moment!”.

Ara la Clàudia té l’hàbit de jugar a bàsquet amb normalitat, hàbit que ara fa un any era impossible.

Ostres que bé! Felicitats a tots els implicats, començant per la Clàudia i acabant pel seguiment que ha fet La Vanguardia. Els nois i les noies el que volen és JUGAR, participar activament i sentir que formen part del col·lectiu. Però la majoria de vegades els nois i noies són avaluats, seleccionats, observats, pressionats… amb criteris absurds per personal poc qualificat, que la gran majoria de vegades fan que les nois i les noies abandonin l’esport.

Prou de clubs i entitats amb objectius discutibles, i prou d’entrenadors selectius. L’èxit no recau a trobar quatre escollits, sinó que la gran majoria GAUDEIXI DEL MOMENT, com fa la Clàudia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: