Explicava la Montserrat del Pozo  a la La contra de la Vanguardia que  “la major innovació és estimar a l’alumne”  i segueix ressaltant  al seu  antic entrenador de Bàsquet  “em va ensenyar  a superar-me, ha entendre que la major victòria és un “bon passe”, treballar en grup; que els demés estiguessin a gust amb mi “!!! Molt bé!!! Que la major victòria sigui un “BON PASSE”  és una actitud docent VITAL.
Posar com a principal ,un objectiu secundari dins del joc , fa d’aquell que ho entén ,un element bàsic per la resta , i es clar no només en el bàsquet , qui fa millors als demés és el veritable líder de qualsevol grup (punt)!!! I des de la pràctica esportiva inclusiva , responsable , divertida i regular podem influir decisivament en l’educacio global , encara que sigui des d’una petita pista de bàsquet .

La Montserrat del Pozo també destaca en aquesta entrevista  la necessitat d’educar als nois i noies des de les pròpies fortaleses  per així assolir l’excel·lència “si treballem les nostres mediocritats, sempre serem mediocres”

En l’esport professional jugadors tan reconeguts com Xavi o Iniesta en futbol, Màgic  Johnson o Steve Nash són exemples de jugadors de clar component col·lectiu que van fer de les seves fortaleses font d’excel·lència.

Montserrat del Pozo Montserrat del Pozo és la directora del Col·legi Montserrat  de BARCELONA  i destaca pel seu coneixement i ús dels mecanismes que permeten desenvolupar les intel·ligències múltiples com a gran eina per a la educació

La Montserrat del Pozo dona destaca en altres articles  que per aconseguir potenciar aquestes intel·ligències, és condició inelludible l’actitud del professor .Ella parla de” monitors il·lusionats i entusiasmats i no cansats i/o decebuts.Monitors que sàpiguen deixar la seva motxilla personal per ocupar-se i centrar-se només del alumne – esportista. Monitors que no han de posar-se davant del alumne sinó al seu costat i entre tots dos tirar endavant. Primer de tot el monitors ha d’aconseguir motivar a l’alumne ( ull ! potser seria suficient no desmotivar-los) i després entendre que la formació és cosa de dos: el monitor obre camins però cal que l’alumne els recorri i en descobreixi els seus secrets a partir de la seva pròpia experiència”. Hem de creure  i fer creure a l’alumne (TOTS!) que pot arribar a pensar ben alt, que pot arribar a fer el cim

.Els monitors dels nostres fills no han de confondre els objectius , si ho fan bé aconseguiran ser transcendents!!!