119. Els nens ja no juguen.

image

Ara que els nois i les noies estan apunt de començar les sessions d’esport extraescolar, tornem a publicar un altre article en el blog, reivindicant el paper fonamental que te el JOC en la formació dels nostre infants , ja sigui  amb paràmetres esportius o simplement vitals. Qui no entengui aquesta realitat hauria de deixar d’assumir el rol d’entrenadors , formador o monitor.

Fa uns mesos, el diari MARCA, publicava un estudi de la OMS on explicaven que només el 24% dels nois i noies  espanyols  practiquen esport de manera regular. L’OMS també advertia del gran risc de pandèmia per obesitat i altres malalties derivades d’una vida sedentària si  no es decidim a posar hi solució. Aquesta solució passa segons Fernando Sòria “per retornar al joc clàssic, per experimentar, que l’activitat física és divertida”

La Vanguardia també reivindicava, en un article de la Inma Marin, la gran importància d’incloure el joc de manera transversal en totes les activitats extraescolar.

El joc, com expliquen els dos articles, es font de creativitat, de nous escenaris, de noves relacions i rols. Es a dir, la millor manera de practicar la vida. Però és que, des d’un punt de vista estrictament esportiu, eliminar el joc de les sessions de qualsevol esport és una irresponsabilitat. Els grans esportistes, aquells que ens meravellen cada cap de setmana, ho fan perquè han reinventat la seva funció a la pràctica  esportiva i ho han fet jugant. PUNT!

Ara els nens i noies de tres o quatre anys s’inicien a l’esport amb avorrides còpies de sessions dels adults :rondós, entrades, posicions defensives, pressions… Tot plegat una font de frustracions i abandonaments.

Els pares i les mares tenim molt a dir en aquests aspectes perquè enlloc d’aplaudir o acceptar aquestes pràctiques hauríem d’exigir mes coherència, professionalitat i empatia.

 

Ara els nens i noies de tres o quatre anys s’inicien a l’esport amb avurrides còpies de sessions dels adults: rondos, entrades, posicions defensives, pressions… Tot plegat una font de frustracions i abandonaments.

Els pares i les mares tenim molt a dir en aquests aspectes perque enlloc d’aplaudir o acceptar aquestes pràctiques hauriem d’exigir mes coherència, professionalitat i empatia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: